Què saben els infants del canvi climàtic?
Si vas néixer en el segle XX, és probable que quan fossis petit/a les paraules “canvi climàtic”, “medi ambient” o “reciclatge” signifiquessin poc o res per a tu.
Perquè fa 20 o 30 anys, qui tenia 4 o 5 cubells d’escombraries a casa seva, per envasos de plàstic, per al vidre, per al paper, per a la matèria orgànica, algun recipient petit amb les piles usades, un altre cubell al lavabo… ?
I a qui li podia preocupar realment quelcom tan “improbable” com la destrucció de la capa d’ozó?
En aquesta entrada del nostre blog, ens hem proposat entrevistar la Candela i en Rafael, germans d’11 i 8 anys, per esbrinar què saben, què pensen, què senten uns fills del segle XXI en relació amb el medi ambient.
A la nostra trucada, es posen còmodes al sofà del menjador de casa seva, un al costat de l’altre, disposats a ajudar amb les seves respostes.
A veure, comencem, això del Medi Ambient, per a vosaltres què és?
R: És la natura, els animals, les plantes, els arbres…
C: Sí, tot això, sí, i els boscos i els mars.
I cuidar el Medi Ambient, en què consisteix?
C i R: Doncs en cuidar el bosc i el mar.
Com els cuidem?
R i C: No tirant escombraries i reciclant.
Reciclant? Què és reciclar?
C: Posar cada cosa al seu lloc, cada cosa al seu contenidor.
R: Això.
Vosaltres recicleu? Què recicleu?
C: Reciclem el que diu el meu pare. A la cuina tenim un cubell per als plàstics i un altre per a les restes de menjar i un altre per als envasos de vidre…
R: I també estan les coses del lavabo.
Quines coses del lavabo?
R: Sí, les tovalloletes, el paper…
Què feu amb això?
R: Doncs deixar-los allà, al cubell. Perquè si ho llencem al vàter, els papers no es desfan i arriben al mar i floten i els peixos s’ho mengen i després tenen una malaltia molt greu i es poden morir.
I del canvi climàtic, què en sabeu?, us sona?
C: Abans, fa anys, no es reciclava i per això hi ha molts plàstics al mar.
R: I l’ós polar té calor, es posa malalt perquè es desfan els Pols…
C: …i llavors els óssos s’extingeixen…
R: …pel canvi climàtic, perquè fa molta calor i després canvia i fa molt fred…
C: Abans no era així. Abans a la tardor portaves anorac perquè plovia. Ara no plou i anem en pantaló curt.
I tot això, a què es deu?
C: A què s’està desfent la capa d’ozó i entra el sol…
R: No m’agrada gens el canvi climàtic, tinc por que s’acabi la capa i vingui el sol.
A l’escola us parlen d’això?
R: Els profes no parlen d’aquestes coses, els meus pares sí. Per això ho sabem.
Què sabeu?
R: Que s’ha de reciclar.
C: I el que es diu de la Greta.
Greta?
C: La noia que està a la tele dient que ens hem d’espavilar, que els presidents i els que manen ho fan molt malament.
R: Va pels països donant discursos a la gent, demanant que se centrin per no danyar la capa d’ozó.
I creieu que això se solucionarà, com diu la Greta?
C: D’aquí a molts anys potser, si la gent és més conscient del que passa.
R: La gent s’ha de centrar.
Dieu que la gent ha de ser “més conscient”, però això, què vol dir?
C: S’ha de saber més i s’ha de fer més control.
Més control?
R: El que s’ha de fer és posar multes.
Multes?
R: Sí, els diners fan pensar a la gent.
C: Si no canviem això, el món s’acaba i es destrueix.
R: Podem acabar aquesta conversa, si us plau? Tinc molta por…
…
I l’entrevista acaba de manera abrupta i inesperada.
El més petit, en Rafael, salta del sofà i es llança als braços del seu pare. El nen plora. El seu pare l’abraça i el consola: No et preocupis, li diu, ja veuràs, ho farem tots junts, el món no s’acabarà.
La nena, que és més gran, no diu res, però també està impressionada amb les llàgrimes del seu germà.
Ai, això de parlar i pensar, fa mal.
Com deien la Candela i en Rafael, el primer pas per trobar solucions és saber més (estar informats) i ser conscients de tot el que podem fer. I controlar als que no respecten. Probablement, fins i tot, convé posar multes.
I potser, com en Rafael, es pot tenir una mica de por i plorar una miqueta.
Però, de seguida, el següent pas és eixugar-se les llàgrimes, aixecar-se, aprendre i actuar.