• ca
  • es
  • en

Blipvert “fitxa” a Matusalem, l’arbre viu més vell del món

 

A la muntanya, solitari i preciós

Notícia bomba! Hem fitxat a Matusalem, l’arbre viu no clonat més vell del món, pel nostre equip de redacció.

Matusalem, o Mathuselah, segons qui parli d’ell, aportarà amb els seus articles d’opinió sobre l’actualitat mediambiental una bona dosi d’experiència i, sens dubte, una mirada independent i pròpia.

Perquè el “Vell”, com l’anomenen col·loquialment alguns dels seus amics, té poc més de 5.000 anys i des de fa molt, molt de temps, viu ocult en les “White Mountains”, als Estats Units.

 

Una petita llavor de Pinus Iongaeva

 

Matusalem va néixer d’una petita llavor de Pinus Iongaeva a més de 3.000 metres d’altitud sobre el nivell del mar, envoltat de cims que són constantment colpejats per ventades gelades, en una terra àrida d’estius molt curts, en el si d’una família de coníferes que s’enorgulleixen de créixer lentament –sense pressa, amb molta tranquil·litat, en silenci– tot just uns 20 o 25 mil·límetres per any.

Ha estat aquesta vida tan exigent la que l’ha convertir en un tipus dur.

De fet, bona part del seu tronc s’ha anat retorçant i assecant amb el pas del temps, però segueix sent tan robust que ni tan sols els insectes o els fongs més persistents han aconseguit ferir la seva pell.

Actualment, a ple segle XXI, el nostre amic prehistòric viu com a testimoni protegit, amagat en una localització secreta perquè el Servei Forestal dels Estats Units es nega una i altra vegada a desvetllar les seves coordenades exactes.

De fet, a Matusalem el “Vell”, el nou flamant reporter de Blipvert, només unes poques persones privilegiades han pogut veure-li el rostre, perquè ni tan sols han arribat a difondre’s imatges fotogràfiques que permetin identificar-lo o localitzar-lo.

 

A què és degut el secret de la seva localització?

 

Principalment a què altres arbres vells com ell, fins i tot encara més antics, van ser abatuts en nom de la ciència, de la ignorància o de la fama en mans de la destral d’algun ésser humà desequilibrat.

“Afirmen que sóc una relíquia de l’Edat de Bronze, però no és cert, no sóc una relíquia. Per molt que porti 5.000 anys contemplant les estrelles, estic en plena forma: per les meves venes continua corrent una saba espessa i abundant, però tinc molt mal geni i unes ganes enormes d’expressar la meva opinió sobretot el que sento que està passant al món”

 

Compta amb nosaltres, Matusalem, el blog de Blipvert (també) és el teu blog.

 

També et podria interesar:

¿Un ejército de árboles contra el cambio climático?