A la Cimera d’Acció del Clima de l’ONU

Aquesta setmana, per al nostre blog, ens havíem proposat escriure amb moderació i entusiasme sobre algun esperançador descobriment mediambiental o sobre algun intel·ligent invent que alimentés la nostra esperança respecte al canvi climàtic.

Però no podem, perquè és impossible obviar l’actualitat.

No podem, perquè pel dia de demà, dia 27 de setembre, hi ha convocada una vaga mundial pel clima.

I no podem, perquè hem vist i escoltat a Greta Thunberg escopint-nos amb el seu menyspreu (el seu i el de tants i tantes) als prohoms reunits a la Cimera d’Acció del Clima de l’ONU.

L’autenticitat dels més joves

Quan escoltem a un professional de la paraula (un polític, un càrrec públic o un líder social) a la televisió o en algun altre mitjà, per molt veraç que sembli i per molt que ens agradi el que diu, sempre pot assaltar-nos el dubte: on acaba l’autenticitat i comença el teatret?, on acaba la veritat i comença el guió, la impostura i l’engany?

Els polítics, les persones públiques adultes, els professionals saben “fer el seu paper”, són calculadores, premeditades i, probablement, quelcom cíniques, perquè si no ho fossin, no podrien mantenir-se en la seva posició mediàtica.

En canvi, les nenes i els nens, inclosa Greta Thunberg, acostumen a dir el que pensen i expressar el que senten, i ho fan a casa seva, al carrer o davant d’una càmera.

I ho fan encara que sigui poc apropiat o molesti, encara que les seves paraules puguin acabar tornant-se en contra seva.

Quan veiem a aquesta nena seguint els dictats del seu cor i trencant-se davant del micròfon enfront de tots aquests panxacontents de l’ONU ens assalta la certesa d’estar deixant de fer el que ens correspon a nosaltres.

Han de ser les nenes i els nens els que ens salvin, les que ens posin enfront del mirall i ens mostrin la nostra deixadesa? Són elles i ells les que ens ensenyaran a mirar de cara als problemes?

El vídeo del parlament de Greta a l’ONU hauria de ser de visió obligatòria a les escoles de primària i secundària, però també a les facultats de ciències polítiques, d’econòmiques, de filosofia, de negocis, de ciències de l’educació, …

Per això, en contra del nostre costum, al final d’aquest post posem l’enllaç amb el qual és possible veure i escoltar a la nena que s’està jugant la vida per revolucionar els nostres cors.

Perquè el més esperançador dels descobriments mediambientals és que no estem sols.

Som molts milers i milions de persones les que sabem que la veritat està en la gent del carrer: en els que reciclem, en els que intenten no contaminar, en els que s’enfaden amb els polítics que no fan res, en les nenes i nens que retreuen als adults la seva inacció, en les famílies ensenyen als més petits a estimar el medi ambient i, per descomptat, en aquesta adolescent que no pot evitar donar la cara per una generació.

El 27 de setembre, pel medi ambient, diguem prou.

https://news.un.org/es/story/2019/09/1462572