La nostra idea sempre ha estat crear un contenidor de recollida selectiva que s’adapti completament a l’espai urbà. Un contenidor tan integrat que desapareixi dins l’experiència vital dels carrers. I tant versàtil que permeti reciclar fins a set petits residus diferents i, alhora, serveixi com a suport de comunicació exterior.
Ara, les minis2019 fan realitat aquesta idea.
El tap és el més valuós de tots els productes que es poden extreure del suro. La indústria surera deu la seva existència a la fabricació i comercialització d´aquest producte. El tap de suro natural és la manufactura del suro més antiga que es coneix.
S´obté de les planxes de suro natural per perforació de les mateixes mitjançant una ganiveta en forma de tub i que gira a elevades revolucions per minuts. La seva forma geomètrica més generalitzada és la d´un cilindre recte. Les dimensions més freqüents són 44mm d´altura i 24mm de diàmetre, però també es fabriquen sovint taps de 49 mm s´alçada. S´obté de les planxes conegudes com “suro tapable” la qualitat de la qual està en relació directa a la de la planxa. La perforació a les planxes es realitza tenint en compte el principi bàsic que l´eix de simetria del tap i del tronc de l´arbre siguin paral·lels. Així doncs, per fabricar taps de 24 mm de diàmetre les planxes han de tenir un espessor de 30 a 35 mm. Amb això s´aconsegueix que els porus de respiració del suro natural siguin perpendiculars a l´eix i no es produeixin fugues de vi en les ampolles.
La surera (Quercus Suber. L.) ha esdevingut al llarg de la història, un recurs natural per a l´home, que per les seves diverses utilitats, unides a noves necessitats, es va convertir en un element quotidià en qualsevol casa o restaurant. La seva gran utilitat, li és conferida per la seva gruixuda escorça suberificada que el cobreix. La surera podria haver estat un arbre anònim i créixer amb calma i serenitat en qualsevol racó de la nostra geografia, podria haver estat un més entre els diversos arbres aprofitats per l´home, sotmès per la destral per convertir-se en fusta, llenya o carbó. Però la surera vesteix el tronc i les branques amb una gruixuda escorça suberificada que li confereix una identitat pròpia, li atorga un lloc especial en la història de la biologia. L´any 1664, Robert Hooke va descobrir la cèl.lula i l´organització cel.lular dels organismes observant un fragment de la seva escorça. Aquesta escorça és un producte natural i renovable, amb propietats físiques i químiques mai igualades per un material artificial. És el suro. La seva composició química i estructura anatòmica el converteixen en un material lleuger, suro decompressible i elàstic, impermeable a líquids i gasos, amb una elevada capacitat d´aïllament tèrmic i acústic, resistent al desgast mecànic, a la degradació per àcids i per microorganismes i al foc. Aquesta combinació exclusiva de propietats permet comprendre perquè ha tingut tantes i tan diferents aplicacions des de fa tan temps.
En el nostre país encara no existeix una cultura de reciclatge de taps de suro ja que tot i sent un producte perfectament reciclable, el seu procés de recollida selectiva té un elevat cost econòmic i no és rendible. Actualment el suro es sol llençar a la brossa i, en el millor dels casos, és reciclat com a matèria orgànica.
Els taps de suro reciclats en les MINIDEIXALLERIES URBANES BLIPVERT s´incorporaran directament a la fabricació de nou granulat de suro, producte nascut de la conseqüència de l´abundant quantitat de suro natural que no té aplicació directa en la fabricació del tap de suro.
Les primeres matèries dels granulats de suro són les següents:
– Taps de suro usats
– Suro rebuig procedent de la saca de suro en camp. El rebuig és el suro inservible per a la fabricació de taps de suro natural.
– Encenalls corresponents als retalls produïts en la indústria de la reparació de suro en planxa.
– Broques procedents de la perforació del suro en planxa per a la fabricació de taps.
– Trossos de suro natural procedents de la saca de suro de grandària menor de 400 cm2.
– Suro pelagrí i matxot procedent del a saca del suro en camp.
En termes generals, el procés de fabricació dels granulats de suro comprèn els punts següents:
Trituració: la mòlta de les matèries de suro per obtenir els granulats comença amb el denominat “molí d´estrelles” que fa la funció inicial d´obtenir una regularitat en la mida dels trossos de suro i facilita el transport fins al molí següent denominat “molí de martells”. Els trossos de suro denominats rebuigs per als granulats tenen una gran varietat de mides i pesos que poden variar entre 1-7 Kg i entre 50-10 dm2. El granulat obtingut en el molí d´estrella és de mida menor de 5-7 cm, i és apte per poder ser triturat de forma contínua en el molí de martells. El molí de martells està constituït per un tambor cilíndric on es fixen una sèrie de palanques gegants que copegen els trossos de suro fins que produeixen grans inferiors a 15 mm que passaran pel tamís intercanviable de què disposa el molí en la seva part posterior.
Tamisatge: Els grans obtinguts en el molí de martell es tamisen en malla metàl.lica quadrada de 3-4 mm de llum per separar els grans més petits a la mida esmentada. Presenten una elevada quantitat d´impureses procedent de l´esquena del suro que no resulta econòmica ll´obtenció del petit percentatge de suro que porten. Aquest granulat té com a destí més general el de combustible, sempre que es disposi dels mitjans adequats. En cas de no tenir instal•lacions per fer-ho, aquest granulat té molt poc valor econòmic. El granulat major de 3-4 mm és emmagatzemat en dipòsits o tremuges que serviran per alimentar de forma regular els molins de pedres. Els grans de suro de mida 3-4 mm presenten impureses en la seva composició procedents de l´espatlla de les planxes de suro. Per separar aquestes impureses del que és el suro pur, s´utilitzen els molins de pedres, que no redueixen finalment la mida dels grans sinó que el que fan és fer rodar aquests grans entre dues pedres d´esmeril, una de fixa i una altra de mòbil, fent que les impureses de l´esquena quedin separades físicament del suro pur.
Selecció: Els granulats obtinguts en els processos anteriors presenten tal varietat de mides i qualitat de grans que és necessària la seva classificació i selecció. La selecció s´efectua gràcies a la diferència de densitat existent entre els grans de suro pur i els grans de suro amb impureses procedents de l´esquena del suro i per a fer-ho, es provoca l´arrossegament de grans en corrents d´aire controlats, que fa possible la separació dels grans més densos dels menys densos.
Emmagatzematge: D´aquesta manera els grans seleccionats seran transportats als dipòsits o sitges d´emmagatzematge i els grans no seleccionats o amb impureses s´utilitzaran com a combustible. La selecció de grans de suro procedent de la mòlta en molins de pedra també es realitza en taules densimètriques, fetes de taulells lleugerament inclinats que per vibració originen un moviment regular dels grans de suro i que per l´aplicació d´una contra corrent d´aire, els grans de suro menys densos són retinguts en una posició diferent dels grans de suro més densos.
Hi ha algunes iniciatives de reciclat del suro a diversos països, a Alemanya des de fa alguns anys reutilitzen el suro reciclat com a producció d´aïllants de suro per a la construcció.
Grups ecologistes i altres col·lectius ciutadans, recolzats per les autoritats de l´Estat d´Hamburg, van posar en marxa aquesta iniciativa amb una campanya de divulgació a les escoles de la regió sobre els valors ecològics del suro i la importància del reciclat. Van convocar un concurs i premis per tal d´estimular-ne la recollida. Més de 8.000 nens van participar en la campanya de recollida i van fer que els seus pares i familiars també hi participessin. En poc temps es van instal•lar sacs per a la recollida dels taps de suro usats a les escoles i a gairebé tots els supermercats de la regió. Del transport d´aquests sacs des dels punts de recollida fins als centres on es trituren els taps per produir granulat, se n´ocupen gratuïtament empreses de distribució a canvi del dret d´utilitzar la seva col·laboració en la campanya per a la seva pròpia publicitat. Finalment el suro es tritura en centres de discapacitats, que venen el granulat com aïllament per a la construcció. Aquesta experiència que va començar a l´Estat d´Hamburg ja s´ha estès per gairebé tot Alemanya i ja hi ha tres centres dedicats a la trituració dels taps, que donen feina a uns trenta discapacitats. A més a més, la campanya de reciclatge de taps està servint com un magnífic vincle de comunicació per sensibilitzar tota la societat alemanya, a través de la seva participació en el procés de reciclatge, sobre els valors ecològics de la sureda i el suro. El sector del suro ha de recolzar i estimular les iniciatives per al reciclatge dels taps usats arreu del món. Econòmicament, no és una activitat rendible però si més no, és una activitat que interessa a la societat i al sector del suro.
