Escalfament global: hi ha motius per a l’optimisme?

 

En qüestions mediambientals, hi ha moments en què ser pessimista (molt pessimista) sembla ser l’opció personal més raonable.

No obstant això, hi ha notícies (dades relacionades amb el medi ambient) que els optimistes podem utilitzar per a sostenir que és perfectament possible canviar el rumb de les prediccions més catastrofistes.

Vegem algunes de les dades que ens permeten veure “una llum a l’altra banda del túnel”:

 

L’any 2019, a Espanya, es van reduir ni més ni menys que un 69% les emissions de CO₂ (perillós gas d’efecte hivernacle) derivades de la crema de carbó, i van passar de més de 33 milions a uns 10 milions de tones de CO₂.

En total, només aquest any, es va produir un descens d’emissions de CO₂ del 33%.

I baixant, perquè també els seus responsables van presentar sol·licituds formals de tancament de tèrmiques de carbó a: A Coruña, Almería, León, Teruel, Asturias i Palencia.

Quan es tanquin definitivament, a l’Espanya peninsular quedaran actives únicament tres centrals de carbó, a Astúries i Andalusia.

Pel que fa a les energies netes, la instal·lació va créixer un 10%.

Quasi un 37% de l’electricitat generada va ser renovable i pels voltants d’un 60% va estar lliure d’emissions de CO₂.

Seria bonic pensar…

 

Potser seria bonic pensar que als directius i jerarques de les grans empreses responsables de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (grans responsables del canvi climàtic i l’escalfament global) se les està estovant el cor.

O, potser, que han escoltat el clamor popular i han entès, per fi, que el pa d’avui, és la gana de l’endemà.

Seria bonic, però poc pràctic, perquè si fos aquest el motiu del canvi, dependríem en excés dels balancejos emocionals d’un grapat d’individus.

 

La “pasta” mana: no és bondat, és rendibilitat

 

Si des de l’1 de gener de 2019 es va acabar la mineria de carbó al nostre país, és per la falta de rendibilitat dels jaciments nacionals i perquè la normativa de la Unió Europea veta les ajudes estatals a aquesta activitat.

Si les empreses renuncien a aquesta font d’energia, és…

…perquè estan obligades per llei a efectuar grans inversions per ajustar-se a la normativa mediambiental europea.

… i perquè els preus dels drets d’emissió de gasos (ara, si contamines, pagues) han passat d’una mitja de 6 euros per tona de CO₂  el 2017 a uns 25€ per tona el 2019.

 

Incentivar / desincentivar

 

Si el que fa mal no és el cor sinó la butxaca, continuem per aquest camí, revertim la situació, exigim als nostres responsables polítics que els mostrin a les grans empreses el camí a seguir.

Si cal incentivar o desincentivar, fem-ho, demostrem al món que és possible, perquè, a mig termini, la gestió de les energies netes pot resultar beneficiosa per a tots: per als que inverteixen en ella, per als que la consumeixen… i per l’habitant més recòndit dels llocs del planeta.

 

 

Si t’ha interessat aquest article:

 

La preservació del medi ambient no és cosa de màgia