• ca
  • es
  • en

ENTREVISTA A UN TELÈFON MÒBIL

Enamoro per igual a homes i a dones. 
Sóc universal, sóc imprescindible.
Sense mi, el segle XXI no es pot entendre.
Endevina…, qui sóc?

 

Actualment, al país, hi ha uns 70 milions de mòbils en actiu. 

Doncs sí, estem a tot arreu: viatgem amb tren, hi som a les aules de col·legis i universitats, dormim a habitacions d’hospital, interrompem per igual escenes d’amor, menjars familiars i reunions polítiques, fins i tot hi ha pares i mares que entretenen als seus bebès amb la nostra pantalla…

Si descomptem als bebès, toquen gairebé dues terminals per a cada persona. No es pot ser més popular. Com ho han fet?

Som molt populars, però la majoria de la gent no és fidel i, de mitjana, ens canvia cada 18 mesos per un altre mòbil més atractiu. 

Duran vostès tan poc temps?

Si tu sabessis… Cada any es rebutgen uns 20 milions de mòbils per algun petit desperfecte físic o perquè ha aparegut en el mercat altre model més atractiu.

Què passa amb els mòbils rebutjats?

En termes generals, un 25% torna al mercat, un 10% es recicla i un 5% resten oblidats durant anys en un calaix. 

 

“Les meves fonts sostenen que al país hi ha uns 100 milions de mòbils sense utilitzar abandonats en calaixos. I va en augment.”

 

Ara que ho diu, jo tinc almenys dos mòbils vells oblidats per casa.

Vostè, senyor periodista, no és una excepció: les meves fonts sostenen que a Espanya hi ha uns 100 milions de mòbils sense utilitzar abandonats en calaixos. I va en augment, clar.

I la resta? On paren els mòbils que no tornen al mercat o que no es reciclen?

Probablement són incinerats, és a dir, són destruïts de la pitjor manera, perquè contaminen d’una manera extrema i perquè no es poden recuperar els materials, molts d’ells extrets de mines amb un terrible cost mediambiental i humà.

Una estupidesa?

Sí, una enorme estupidesa o una penosa ignorància. Les bateries dels mòbils poden arribar a ser molt contaminants: contenen cobalt, níquel, manganès, liti, grafit, etc. Abandonats, els telèfons mòbils, les terminals de qualsevol mena, som terribles.

Però si ens recuperen, som un valuós tresor.

No exageri. Un valuós tresor?

D’un telèfon mòbil que pesi uns 100 grams podem extreure més de 55 grams de plàstics, 25 grams de minerals, 17 grams de fibra de vidre i un interessant pessic de metalls preciosos. 

Plàstics, vidres, minerals, metalls preciosos…? Pel que veig, és vostè un trosset de planeta.

Si la gent sabés el que té entre les mans…

Ara és el moment: concreti, vostè de què està fet?

Per a la placa, ha estat necessari plàstic banyat en or, plata, coure, zinc…

Per a la bateria, liti i cobalt.

Per a les connexions elèctriques, coure, plata, tantali i or.

Per a la carcassa, plàstic.

I per a soldar i encaixar les parts del mòbil, plom i estany.

Hi ha més?

No ho creurà. Per a generar la vibració davant un impuls elèctric, s’utilitza wolframi, i per als condensadors que manegen el flux elèctric, coltà, l’anomenat “or blau”, que com vostè sap és una barreja de dos minerals molt escassos, columbita i tantalita, sovint extrets de mines clandestines congoleses a cel obert.

Bàrbar!

Bàrbars són els que llancen els mòbils a les escombraries barrejats amb pells de plàtan i llaunes de conserva.

Però, segons tinc entès, un 90% del material de cada mòbil és reutilitzable

Cert, cert i mil vegades cert. 

????

Bona part d’aquests materials es poden reciclar i reutilitzar, amb el que això comporta per a la conservació del medi ambient. 

Bé, digui’m, quan tinguem al cap substituir-li per una altra terminal, què fem amb vostès?

Vagi a casa seva, busqui aquell mòbil que va abandonar en un calaix i porti’l a un lloc de recollida autoritzat o a un contenidor destinat a aparells electrònics.

Si no poden ser reintroduïts, un vehicle preparat i un personal qualificat el portarà a un magatzem i des d’allí anirà a una planta de tractament on separaran la bateria i l’enviaran a una planta de tractament específica.

A continuació, ho sotmetran a processos de trituració i separaran els materials. Pot ser que ho facin amb dolls d’aire que separen els metalls pesants dels més lleugers o pot ser que ho facin per magnetisme, mitjançant uns imants. 

Però una vegada separats, tant els plàstics com els metalls es convertiran en matèria primera que tornarà al mercat i servirà per a fabricar tot tipus d’aparells. 

Vol afegir quelcom més?

Sí. Un dia molt pròxim, amb l’esforç conjunt de tots i totes, de manera conscient i solidària, amb un i mil petits actes quotidians, aconseguirem donar alè i insuflar vida al futur del Planeta.

 

Minideixalleria Blipvert / Urban Green Point

 

 

 

Més informació:

https://cadenaser.com/ser/2019/02/27/ciencia/1551256864_272135.html

https://elpais.com/sociedad/2019/02/25/actualidad/1551109894_787677.html

http://www.recyclia.es/notas/220414.pdf

https://www.tragamovil.es