• ca
  • es
  • en

Tens jardí, un hort a la terrassa, un balcó amb tests o un racó amb plantes d’interior?

Al meu entendre, columna de Matusalem

Sóc un “tipus” realment Vell, l’ésser viu més ancià del planeta. Però ni sóc ministre, ni cap d’estat, ni professor de filosofia en una prestigiosa universitat americana.

Només sóc un arbre, però un arbre mil·lenari, i vull donar la meva opinió.

 

Si has contestat afirmativament a alguna d’aquestes preguntes, si tens jardí, un hort a la terrassa, un balcó amb tests o un racó amb plantes d’interior…

… Pot ser que t’interessi saber que pots elaborar fàcilment el teu propi adob, un compost natural i sa amb el qual enriquir la terra i potenciar la verdor de les fulles o el colorit de les flors.

El compost natural és un adob orgànic, ric i apetitós per a les nostres arrels, que pots obtenir barrejant alguns residus domèstics, restes d’aliment rebutjats com pòsits de cafè, pells de plàtan, suc de taronja, verdures de fulla verda, peles d’ou cuit o iogurt.

Els beneficis són múltiples: no només proporciones a les teves plantes un nutrient magnífic, també redueixes l’ús de fertilitzants sintètics, gastes menys, aprofites els residus domèstics, redueixes la quantitat de brossa generada i, no menys important, et sents bé perquè col·labores una miqueta amb la preservació del medi ambient.

 

Els 5 magnífics

 

Per a “cuinar” adob, els meus ingredients preferits són els següents:

 

El potassi que contenen les pells de plàtan és molt beneficiós per a la floració.

La vitamina C del suc de taronja és bona perquè les fulles mantinguin la seva brillantor i no es panseixin.

El calci de les peles ben picades d’ou cuit són útils com a repel·lent per a espantar llimacs o caragols i per a enriquir la terra.

El nitrogen dels pòsits de cafè és un nutrient fantàstic per aconseguir més frondositat (més fulles i més verdes) en les teves plantes.

I, sorpresa!: les mal anomenades “males herbes” poden aportar calci, magnesi, nitrogen, ferro i potassi.

 

Com fer adob orgànic

 

Agafa un recipient i fes-li uns forats a la superfície.

Aboca una mica de terra (més o menys quantitat segons sigui la mida del contenidor).

Vés afegint el rebuig orgànic: restes de verdures, pells de plàtan, pòsits de cafè, etc.

Aboca una mica més de terra.

Cada 10 o 15 dies, remou el contenidor (la barreja de terra i restes orgàniques) i aireja’l.

No t’espantis si entre la terra veus cucs o altres insectes: són tan inevitables com necessaris.

Si estem a l’estiu, un parell de mesos després del primer pas, el compost tindrà un color més fosc i homogeni, i estarà llest per a ser utilitzat com adob. Si estem a l’hivern, el fred retarda la descomposició i necessitaràs 4 o 5 mesos.

Ah, compte, no utilitzis restes de carn, pollastre o peix per fer el teu adob.

 

La meva recomanació?

 

Com deia més amunt, sóc un arbre, però estic viu i de ximple no en tinc ni una fulla.

Per això, perquè més sap el dimoni per vell que per dimoni, m’atreviré amb un consell:

Si tens fills/es, comparteix amb ells l’experiència i permet-los sentir-se importants quan remoguin amb una pala el compost i, més endavant, quan acontentin amb un bon adob natural aquells éssers vius que tenen a casa.

Quan un infant cuida una planta o un arbret i aprèn a observar-os i a pensar en què necessiten (aigua, adob, llum natural, etc.?) aprèn també a cuidar-se a si mateix i a ser més simpàtic i comprensiu amb les persones del seu entorn.

Per un món una mica millor.

 

Si t’ha interessat:

 

https://www.blipvert.es/es/articles/blipvert-ficha-a-matusalen-el-arbol-vivo-mas-viejo-del-mundo/

 

Blipvert “fitxa” a Matusalem, l’arbre viu més vell del món