• ca
  • es
  • en

Avui és el Dia Internacional lliure de bosses de plàstic

 

Avui, 3 de juliol, és el Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic. Un dia reservat perquè les dades tornin a posar-se sobre la taula, potser amb la intenció de què, a més d’alarmar-nos, prenguem consciència de la magnitud del desastre.

Vegem:

 

Les bosses de plàstic les fem servir entre 10 i 15 minuts (les que ens donen al súper, per exemple, que llencem tan bon punt arribem a casa)

Les bosses de plàstic (que utilitzem de mitjana uns 12 minuts) tarden a “desaparèixer” entre diverses desenes d’anys i diversos cents d’anys (400, 500 anys?)

En realitat, ningú sap de ciència certa durant quant temps contamina el plàstic de la bossa perquè ningú ha viscut 500 anys: o sigui, que al pitjor el plàstic de les bosses (milions de microfragments de plàstics, més els additius i els tòxics) perdura, per exemple, 1000 anys.

A la Unió Europea, el consum anual de plàstic està en 100.000 milions de bosses.

A Espanya, segons el BOE, anualment es fa servir una mitjana de 144 bosses per habitant, que resulten en un total aproximat de 6.000 milions de bosses l’any.

També al BOE, podem llegir “les bosses  de plàstic lleugeres es converteixen en residus més ràpidament i tendeixen a dispersar-se com a brossa amb major freqüència a causa del seu reduït pes. Les taxes actuals de reciclatge de bosses de plàstic lleugeres són molt baixes i, per culpa d’una sèrie de dificultats pràctiques i econòmiques, so és probable que arribin a nivells significatius en el futur pròxim”.

Milions de tones de plàstics entren als oceans cada any, i perjudiquen, contaminen, maten.

En pocs anys, al mar hi haurà tantes bosses com peixos.

El Mediterrani és el mar més “plastificat” del món.

 

Dit d’altra manera:

 

Avui en dia, plou plàstic, respirem plàstic, mengem i bevem plàstic, excretem plàstic: ho saben els científics, ho saben les organitzacions no governamentals, ho saben els productors de plàstic i ho saben les autoritats polítiques i administratives.

 

I, malgrat tot, només uns poquíssims països al món prohibeixen la seva producció, comercialització i el seu ús.

Qui són els països tan avançats? Qui són els pioners i líders mundials en la prohibició de les bosses de plàstic?

Finlàndia, Noruega, Suïssa, potser Dinamarca…?

No: són Ruanda, Kènia o Tanzània.

Sorprèn-te  una mica més: Kènia és el país del món que aplica les sancions més dures a la fabricació, importació i comercialització de bosses de plàstic. Les multes poden arribar als 32.000€, i les penes de presó fins als 4 anys.

Per què? Potser perquè no tenen por a fer el que s’ha de fer.

 

 

BOSSES BIODEGRADABLES? UNA FALSA SOLUCIÓ