• ca
  • es
  • en

ENTREVISTA A MATUSALEM, L’ÉSSER VIU MÉS VELL DEL MÓN

 

 

Matusalem va germinar a més de 3.000 metres d’altitud sobre el nivell del mar,

en cims àrids colpejades per vents gelats.

Fa 5 mil anys era una diminuta llavor de Pinus Longaeva

(d’una cauta i vella nissaga de coníferes).

Avui és l’ésser viu més vell del món.

 

Matusalem, expert en el canvi climàtic (perquè més sap el diable per vell que per diable), respon sense presses una sèrie de preguntes sobre l’actualitat mediambiental realitzada pel nostre enviat especial a les White Mountains (Estats Units), on Matusalem viu protegit i d’incògnit entre altres arbres de la seva mateixa espècie. 

 

Presenti’s, sius plau.

 

Sóc tan, tan, tan vell que…

… he respirat el mateix aire que els faraons egipcis Tutankamon o Cleopatra.

… he begut les mateixes aigües amb les que van saciar la seva set Aristòtil o Plató.

… he sentit en les meves arrels les vibracions de la terra per la qual van caminar Buda i Jesús crist, Shakespeare i Mozart, Marie Curie, Rosa Parks i Jane Godall.

I, actualment, sóc contemporani de gents tan dispars com Donald Trump o Greta Thunberg.

 

Hablando de Trump, dígame, en las circunstancias actuales, ¿los negacionistas como el presidente de los EE.UU son un peligro?

 

Els que neguen el canvi climàtic són un perill, especialment si tenen poder polític, com Bolsonaro o Trump, però, probablement, els indiferents, els apàtics o derrotistes són encara més perillosos.

 

Què vol dir?

 

Els indiferents i els derrotistes són aquells que sabent o assumint el que ocorre decideixen mirar per una altra banda. O bé perquè creuen que no va amb ells, o bé perquè s’han convençut de què ja és massa tard per actuar.

I són perillosos, en aquest cas, perquè la indiferència, l’apatia i el derrotisme es contagien molt ràpidament.

 

Què els hi diria vostè als negacionistes i derrotistes?

 

Als negacionistes no els diria gran cosa: si no són capaços d’escoltar als científics, menys em van sentir a mi. I ja no és moment d’argumentar i tornar a argumentar per intentar convèncer sobre la conveniència de protegir el medi ambient i evitar desastres naturals predicibles.

 

Es rendeix?

 

No, en absolut, afirmo que no és moment d’argumentar o de convèncer, és moment d’escollir als nostres legisladors entre els que estiguin disposats a ser valents i prendre les regnes del canvi.

I que legislin, que fomentin les mesures més convenients i que prohibeixin i castigui a les activitats i les pràctiques més perjudicials i que només afavoreixen  o enriqueixen a algunes elits econòmiques del món.

 

I als indiferents i als derrotistes, què els diria?

 

Que el desanimo y la indiferencia es puro egoísmo o pura pereza; que su falta de valor la pagarán sus hijos y sus hijas.

 

Només l’educació, la formació i la capacitat d’anàlisi us farà lliures.

 

Solucions, Mr. Matusalem?

 

A més de lleis i recursos que impulsen les energies renovables i fomenten una economia més circular…, necessitem educació i formació, ja.

 

Expliqui’s

 

Com és possible, amic periodista, que a les escoles primària i secundària no hi hagi encara un continu d’assignatures pràctiques que instrueixi als alumnes sobre com reduir, reutilitzar i reciclar?

Com és possible que no hi hagi recursos i mestres ben formats que els hi expliquin als nens i a les nenes com procedir per a viure amb un mínim impacte mediambiental?

Com és possible que no hi hagi una o deu assignatures, amb els seus treballs i els seus exàmens, que permeti als nens i nenes conèixer la composició i el procés de la fabricació de, per exemple, els brics o les piles o les teles sintètiques de les seves robes?

Com és possible que la majoria de nens i nenes no hagin visitat mai una granja de ramaderia extensiva?

Només l’educació, la informació i la capacitat d’anàlisi us farà lliures.

 

Però avui, sí que hi ha joves molt implicats i implicades…

 

Sí, és cert, n’hi ha, però necessitem molt més i molts més.

Encara que hi hagi persones com Greta Thunberg, una noia jove, quasi una nena, un meravellós exemple, un símbol molt poderós…, que hauria de servir com a estímul perquè els altres emprem part del nostre temps en fer les coses millor.

 

 

 

Si t’ha interessat aquest article:

 

Blipvert “fitxa” a Matusalem, l’arbre viu més vell del món