• ca
  • es
  • en

Qui aboca microplàstics als mars?

 

Qui són els desaprensius que aboquen microplàstics als mars?

Descobrim-ho: entra a casa, vés a la teva habitació, obre l’armari, treu un jersei, quelcom de roba interior, una brusa, mitges, mitjons, uns pantalons… i vés deixant-ho tot sobre el llit.

Ara, asseu-te i, sense presses, llegeix les etiquetes de cada una de les peces de roba: polièster, niló, licra, saràn…?

Si, els teus ulls no t’enganyen: la teva roba està fabricada amb plàstics.

De mitjana, almenys un 60% dels materials que componen la teva roba són derivats del petroli.

Per a completar la nostra investigació, recordem que investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (després d’analitzar la contaminació per plàstics de mesura microscòpica a l’aigua del mar, els sediments marins i a la sorra de les platges del litoral de Tarragona) van concloure fa uns mesos que més del 50% dels microplàstics que enverinen el mar Mediterrani són microfibres de roba procedents de la rentadora.

Així doncs, d’allà ve bona part dels microplàstics: de la indústria tèxtil o, dit d’altra manera, de la nostra roba.

 

Com hem arribat fins aquí?

 

Fins fa poc, la roba (un bon abric, una brusa, un vestit o un jersei) la utilitzàvem molts anys.

Actualment, renovem amb tanta freqüència el contingut dels nostres armaris, que la roba s’ha convertit en un article de temporada, quasi d’un sol ús.

Comprem, llencem i tornem a comprar…

… Perquè és molt més barata que antany pel fet que les grans marques obtenen més beneficis de la producció i la comercialització incessant de roba de menor qualitat, però amb un disseny aparentment innovador.

 

Com s’ha aconseguit produir una roba tan barata?

 

Primer, portant la producció a països on la mà d’obra costa molt menys, entre altres raons perquè les condicions laborals, inclosa la seguretat al treball, són moltíssim pitjor que les nostres.

Segon, utilitzant teixits sintètics, és a dir, fabricats majoritàriament amb plàstics derivats del petroli, com, per exemple, el polièster, el niló, la licra o el saràn.

 

Però, realment, la roba sintètica és barata?

 

És barata, sí, però menys barata del que ens pensem, perquè, entre altres coses, antigament un bon abric podia durar-te, per exemple, deu o vint anys (una eternitat) i ara, en canvi, comprem tres, quatre, cinc o més abrics en el mateix període de temps.

A més, encara que concloem en què la roba actual és més barata i més accessible per als consumidors, el cost mediambiental és enorme.

Primer, perquè com més producció i més consum, més despesa energètica i més contaminació.

Segon, perquè bona part dels microplàstics que embruten i contaminen els mars provenen de la rentada de la roba sintètica, és a dir, de la roba fabricada amb plàstics (polièster, niló, licra, saràn), que és la immensa majoria de les peces que integren en el nostre armari.

 

Nosaltres, què podem fer?

 

Sabent el que sabem, podem fomentar les següents solucions:

Filtres: Compra i col·loca a la rentadora un filtre dels que poden arribar a retenir quasi el cent per cent de les fibres plàstiques que s’alliberen amb cada rentada.

Segona mà: Vesteix-te també amb roba de segona mà.

Materials reciclats: Adquireix peces fabricades amb materials reciclats.

Producció sostenible: Esbrina quines marques garanteixen una producció sostenible (no contaminant).

 

I, per últim:

Materials naturals: Fixa’t en l’etiquetatge i, si l’economia t’ho permet, a les rebaixes de gener regala’t una peça confeccionada amb materials naturals com el cotó, el lli o la llana.

 

 

Si t’ha interessat aquest article:

HASTA HACE BIEN POCO…